Si mirem el diccionari, s'hi defineix "honor" com la qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres o en la pròpia. D'honor deriva l'adjectiu honorable, evidentment.
Les diferents compareixences que es van fent a la comissió parlamentària que s'ocupa de la corrupció política en general, i del cas Pujol en particular, de moment, van projectant massa ombres, cada cop més difícils d'esvair, sobre l'honorabilitat de la família de l'expresident. Les darreres, sense anar més lluny, sobre la pròpia Marta Ferrusola. Caldrà veure com acaba tot plegat, però el que em sembla evident és la pèrdua definitiva i irreparable del bon nom d'aquesta família i de gairebé tots i cadascun dels seus membres.
Recuperant la definició que apuntava al començament, semblaria incompatible la presidència d'un país amb els suposats tractes de favor familiars i, sobretot, amb un tren de vida de luxe desmesurat, amb què s'han mostrat alguns dels fills Pujol, amb absoluta independència del clima econòmic general del país al llarg dels anys. Mala peça al teler, tot plegat.
Potser aniria bé mirar de recuperar el sentit real de les paraules i tornar a exigir als polítics la condició de persones d'honor, tant si el tractament que reben incorpora l'honorabilitat o no, perquè ja sabem que el nom no fa la cosa. Aquesta, sense cap mena de dubtes seria la millor aportació que podria fer aquesta comissió parlamentària: recuperar el significat dels mots, i l'honorabilitat de l'honor. De les responsabilitat penals, si és el cas, ja se n'ocuparan els tribunals, que és la seva feina.