L'any 1975, Jaume Sisa va publicar la seva emblemàtica cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol", tot un cant a la cordialitat i a l'esperança, en uns anys terribles, encara que volgudament oblidats per molta gent.
Avui, molts anys després, potser és un bon moment per recuperar una determinada manera d'entendre la realitat i d'adaptar-la a allò que volem i no al contrari. Ara som en temps de vacances, un temps especial, diferent, en què els horaris, els costums i les rutines es relaxen, canvien i se'ns fan més amables. Potser és el moment de descobrir que fer vacances és més un estat d'ànim que una situació laboral. Potser és el moment de recuperar la fantasia i la il.lusió que ens han robat els anys de crisi i el pragmatisme econòmic.
Tinc la immensa sort de viure amb algú capaç de llevar-se de bon matí, d'anar a treballar, de fer tota la seva feina habitual i de pensar que, malgrat tot, fa vacances, perquè així ho vol, perquè així ho ha decidit i perquè li agrada gaudir de l'estiu, de la llum i del bon temps.
I si provem d'imitar aquesta actitud vital? I si decidim que som de vacances, o que qualsevol nit pot sortir el sol? M'hi apunto (o si més no, ho intento).
