Ja és ben cert que cadascú plora amb els seus ulls. Al cap i a la fi, la societat és plena de desigualtats i tothom, al seu nivell, no acaba de tenir allò que necessita. Uns patiran per què menjar cada dia i uns altres per quin iot nou han de comprar. Això és així, i el més trist de tot és que ho tenim assumit com a normal, com una part més de la nostra realitat. El problema d'aquest autèntic error del sistema és quan s'utilitza per a la demagògia o per al populisme més fàcil.
A Antena 3 li han caigut de totes bandes per la foto que va publicar, a propòsit de la vaga de controladors francesos, en què mostrava un nen que plorava perquè havia perdut el vol per anar a Eurodisney. Les xarxes es van encendre contraposant aquesta imatge amb les dels nens sirians que malviuen enmig del fang als camps de refugiats. Qui té la raó? On és la fina línia que separa la informació i la realitat de la crítica fàcil i la demagògia?
Imaginem que nosaltres som els que hem perdut un vol, per un conflicte que no és nostre i que fa saltar pels aires les nostres il.lusions i potser els estalvis de molt de temps. No tenim raó per exclamar-nos? I tant que sí. Evidentment, si el que ha saltat pels aires és la nostra forma de vida, la nostra casa i tot el que teníem, també. On és el problema, doncs? Segurament en una mirada falsament solidària, que ens empeny a demostrar empatia cap als més febles i a carregar contra aquells que ens semblen privilegiats, mentre seguim menjant quan volem, dormint en un llit i amb la calefacció engegada. I que duri per molts anys la nostra comoditat.
Que la imatge no és encertada? Potser no. O potser sí. Cadascú que la jutgi des de la seva perspectiva, sense temptacions benintencionades de jugar a posar-se en la pell dels altres, ni de dictar un nou ordre universal.
Ens costa molt poc erigir-nos en mesura i donar lliçons de tot, sentint pietat dels que no hi arriben i carregant contra els que la superen, la nostra estricta línia d'ordre i de justícia, però habitualment sense abandonar, ni per un segon, aquest espai de confort que hem decidit que ens pertoca.