A punta de dia, tot sembla diferent. Quan el sol encara ni s'ha arribat a insinuar a l'horitzó, més enllà d'unes primeres clarors que comencen a insinuar formes i colors encara només intuïts, els carrers comencen a ser l'escenari d'una activitat lenta, mandrosa, però creixent que, amb el pas de les hores, acabarà esdevenint la que tots coneixem i que ens resulta tan familiar, o tan rutinària.
A punta de dia, tot té l'aire de l'espera. De l'espera que tothom desperti, que els sorolls vagin omplint el silenci de la nit, que el moviment arraconi la calma. A punta de dia és quan passejar sense rumb és una enorme aventura plena de descobertes que la llum del dia o la foscor de la nit amaguen.
I quan finalment el sol omple l'espai amb la seva llum, val la pena deixar carrers i places i sortir allà on encara domina el verd dels prats o el groc dels sembrats a punt de segar. Aquesta primera llum del dia ens revela uns colors intensos, encisadors, gairebé de postal que ens convida a viure i a perdre'ns enmig d'un paisatge que tot just desperta i que, de tan a prop com el tenim, sovint no sabem veure.
A primera hora les coses són diferents, netes. De tant en tant, ni que només sigui, val la pena gaudir d'aquests espectacles que habitualment ignorem. Pot ser una excel.lent manera de fer festa.