S'agraeix molt poder fer una petita pausa en la nostra vida i aparcar tot allò tan fonamental, tan vital i tan imprescindible que determina el nostre dia a dia. S'agraeix molt deixar de banda tota aquesta transcendència i abandonar-se a descobrir coses noves, llocs nous i realitats noves, amb la distància que dóna no ser-ne part i, per tant, podent-nos permetre el plaer de gaudir de la mirada de l'observador aliè a aquella realitat que se'ns posa al davant, sense que ens calgui saber realment què amaga.
Prendre distància amb la realitat sempre acaba sent una mica enganyós, perquè aquesta realitat acaba no sent del tot real. Però tant li fa. Què farien els turistes si sabessin què amaguen les coloraines i els somriures amables? Potser el millor és gaudir d'aquestes altres maneres de viure que trobem quan ens podem permetre no passar de la pell de les coses, i que, vulguem o no, ens fa feliços.
Trencar la rutina i descobrir coses noves és un autèntic luxe en la nostra existència. I con a tot luxe, no sempre és prou accessible, però sempre aporta satisfacció, si el valorem com a tal, i el punt de frivolitat que tanta falta ens fa. Que aquesta satisfacció sigui més duradora o menys, ja és, només, cosa nostra, i de la nostra capacitat de gaudir-ne.