Pocs dies ja per Nadal. Ens hem retrobat un any més amb el ritual de guarniments, arbres, boles de colors, llumetes de tot tipus, felicitacions, vestits vermells, pessebre, tió... En resum, ens hem retrobat amb tot allò que cada any surt d'una capsa perquè arriba el Nadal.
Consumisme? Segur. Tradició? També. Festa religiosa? sense cap dubte. Ganes de fer festa? Per sobre de tot. I és que ho vulguem admetre o no, ens agrada fer coses diferents; ens agrada trencar la rutina i, ja posats, retrobar-nos amb el nen que encara duem a dins, més o menys amagat, i tornar a experimentar l'emoció de veure els llums que s'encenen, enmig d'un "Oh!" més que previsible, o la de veure, un any més, aquella figura, aquella ovella potser, que té un significat particular que només nosaltres sabem apreciar. I també ens agrada seure a taula amb aquells que estimem, malgrat la mandra que sempre fa, i compartir una estona que, d'altra manera, no es faria realitat.
Un any sense Nadal seria, sense cap mena de dubtes, molt més tranquil i molt més econòmic (i molt més ruïnós per a alguns), però també seria molt estrany, molt buit. I és que potser val la pena retrobar il.lusions, de grat o per força -en aquest cas per imposició del calendari-, i tornar a deixar aforar aquell bri d'innocència que encara ens queda i, ni que només sigui per uns dies, el desig de pau i bondat, o si cal, una sobredosi de bona voluntat, que mai no fa nosa.
Encarem la setmana escapçada de Nadal. Deixem-nos de romanços i que surti realment allò que ens apeteix, ni que sigui a risc de caure en tòpics, que tampoc són tan dolents. Al capdavall, és una setmana més de la nostra vida, i tenim dret a viure-la com ens vingui de gust. Potser aquest és el gran mèrit i el sentit més profund de tot plegat.