per en 30 Setembre 2014
399 Vistes

Quan un local, un negoci, una il.lusió abaixa definitivament la persiana, no acostuma a ser cap fracàs, però sí una pena.  Una pena perquè suposa la constatació que massa sovint les paraules només són això, paraules.   Paraules buides com emprenedoria, innovació, recuperació econòmica o  noves iniciatives.  Paraules buides que es perden en una mar de complicacions, impostos i entrebancs que fan que l'aventura empresarial, per modesta i calculada que es plantegi, sigui un risc massa proper a l'aventura temerària.

Avui tancarà un negoci modest, petit, de proximitat, d'aquells que realment fan xarxa ciutadana, que genera complicitats amb els veïns i que, un cop tancat, deixarà un buit al barri que ningú no omplirà i unes necessitats que ningú atendrà de tan a prop.  Tancarà amb la consciència tranquil.la de tres anys i mig de feina ben feta, d'esforç i dedicació, d'atenció a qualsevol necessitat dels clients i de voluntat d'oferir el millor servei a tothom, dia a dia i hora a hora, de dilluns a diumenge.

Avui abaixarà la persiana un projecte.  Però avui també, començarà una nova aventura personal d'un jove que sap, i que ha après, que res no és etern, que tot comença i que tot acaba, i que saber on és el punt en què cal girar el vaixell i encarar un nou horitzó és fonamental per no equivocar el rumb.

Avui quedarà un altre local buit en un altre carrer qualsevol d'una ciutat qualsevol del nostre país.  Avui, el seu paisatge urbà serà una mica més lleig, més fosc i més trist.  Però avui, un jove començarà a dibuixar un nou futur personal, més carregat d'experiències i amb la certesa que hi ha punts i final, però també punts i seguit, i que encara hi ha molts paràgrafs per escriure.

Bona sort.  No estàs sol.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.