En el fons, això de la independència, no deixa de ser com un casament. Compromís per tirar endavant, acte més solemne o més discret de proclamació, festa grossa per celebrar-ho i cap a casa. Fins aquí, tot en ordre. Però mira tu que l'endemà al matí comencen les dificultats i el moment de demostrar de debò si tot plegat han estat només focs d'artifici o si hi ha realment un projecte de futur en marxa.
Una mica aquesta és la sensació que tinc ara mateix respecte a la realitat del país. Ahir va ser un dia intens, sorprenent, històric (ahir sí, sense cap mena de dubtes), però avui, i a partir d'avui, caldrà demostrar si tot plegat és real o només una mena de simulació política sense massa més recorregut. De fet, ho sabrem ben aviat, perquè ahir també, el govern Rajoy va cesar tot el nostre Govern i una bona colla d'alts càrrecs i va convocar eleccions autonòmiques. Sense cap mena de dubte, la millor manera de fer la prova del nou a aquesta incipient república. Davant de dues legitimitats enfrontades, només una pot acabar resultant realment legítima. Si és la nostra, efectivament som república; si és l'espanyola, tot ha estat una representació més o menys llustrosa, però efímera.
Venen dies complicats, dies d'incerteses i de presa de posició. Un cap de setmana que es pot fer molt llarg abans no reprenem l'activitat normal del país i puguem comença a veure què ha canviat i què no, realment. En qualsevol cas, com els descobridors o els investigadors, avancem per terres desconegudes i treballem amb hipòtesis que caldrà anar verificant, amb l'esperança d'un futur millor, que és l'únic que dona sentit a tot plegat; fins i tot a l'empresonament dels Jordis, que encara no són amb nosaltres, malgrat el seu sacrifici personal.