per en 27 Gener 2015
451 Vistes

Recordo que quan era petit i començava a aprendre a dividir, em feien fer la prova del nou, una senzilla operació per comprovar si la divisió estava ben feta o no.

Com que les paraules són sovint capricioses, m'ha vingut al cap aquest record en saber el resultat electoral de Grècia.  Nou (número) i nou (adjectiu) sonen igual, però volen dir coses ben diferents.  Grècia, ara mateix, es trobarà fent la seva particular prova del nou.  La prova del que és nou.  La prova de la nova política que Syritza, la força guanyadora, ha predicat des de fa temps.

Ara serà el moment de constatar que potser es poden fer les coses d'una manera diferent de la que dicta l'ortodòxia neoliberal.  Serà el moment de comprovar que la política, potser, es pot tornar una mica més humana, una mica més respectuosa amb la gent que viu i mor en un determinat país, i una mica menys esclava de la freda rigidesa de les xifres macroeconòmiques que només serveixen per satisfer els interessos de l'u per cent de la població.  Si la prova dóna bé, ja sabrem que es pot aplicar a una altra divisió, perquè funciona.  Avís a navegants en un any farcit de cites electorals.

Però, i si aquest experiment humanitzador no dóna?  (igual com de vegades no donava la prova del nou).  Doncs potser serà el moment de plantejar-nos si la perfecta democràcia és realment tant perfecta, si la Unió Europea és realment útil per garantir una vida millor a la gent, i si aquests governants que fins ara han fet i desfet a plaer són els que necessitem i ens convenen.

I és que tornant a quan era petit, el més habitual no era que fes malament la prova.  El que estava malament, i així m'ho demostrava aquella aspa estranya voltada de números, era l'operació principal.

Publicat a: Actualitat