per en 1 Gener 2016
821 Vistes

Apa!  Que ja hi som.  Calendari nou, que se'ns han acabat els fulls, i dia per fer propòsits per a les pàgines en blanc que ens esperen.  Bé, això és el que tocaria, però el cas és que sóc de pocs propòsits, especialment d'aquells que sé que acabaré incomplint.  Per tant, més m'estimo ser discret i fixar-me pocs objectius i discrets, d'aquells que no cal ni dir en veu alta de tant petits com semblen, però tots ells possibles d'assolir, o que no destorbin gaire si es perden pel camí.

Aquest any, per allò de no fer grans canvis, tampoc no pronunciaré grans propòsits.  Ho sento pels gimnasos, les acadèmies d'idiomes i tot plegat.  Enguany penso demanar coses a aquest any tot just encetat.  De fet, li penso demanar la mare de totes les coses.  Li penso demanar "un altre".   Sí, sí, un altre manat de dotze mesos sencer per a mi i per als meus;  un altre munt de projectes que em tornin a entusiasmar quan la il.lusió decaigui;  una altra pila de bons moment per recordar; un altre cop l'afecte d'aquells que estimo;  un altre motiu, cada matí per sortir del llit amb ganes de fer... en resum, vida.  Un altre any per viure i gaudir-ne cada segon i per mirar d'omplir-lo de tants instants dignes de guardar en la memòria que, d'aquí a un any tingui ganes de demanar, gairebé, la repetició de la jugada.

Any nou i tot per fer.  Qui sap que n'acabarà sortint de tot plegat.  Segurament res, o poc, del que ara seria capaç de dibuixar, si m'hi posés a fer de futuròleg.  Cert que molt del que s'escriurà en aquest llibre en blanc no dependrà de nosaltres, però no oblidem que una part, petita o grossa, sí.  I aquesta és la que realment, al capdavall, acabarà valent la pena i sent la nostra vida, dotze mesos més.

Que tinguem un gran any, i que els nostres somnis i les nostres il.lusions es puguin anar fent realitat. 

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.