Durant aquesta campanya electoral a la qual, gràcies a déu i al calendari, ja li queda poca vida, ens hem fet un tip d'escoltar i llegir allò d'"el problema és..." o "jo puc solucionar el seu problema". Res de nou. Però jo em demano: realment saben quin és el problema i el volen o poden resoldre? O només s'han fixat en alguna de les manifestacions del tal problema i amb això ja es pensen que ens fan contents i que tenen el nostre vot garantit?
Per exemple: el problema és que els joves ben preparats marxin? O potser ho és una pèssima política econòmica que prima la mà d'obra barata com a suposat factor de productivitat i menysprea la formació? El problema és que ens tallin la llum, o és una política de facturació energètica (i de preus) profundament injusta? El problema són els desnonaments, o la manca absoluta de polítiques de protecció a les persones? El problema és l'independentisme o la humiliació constant? I així podríem anar posant exemples en tots els àmbits. És prou senzill. Proveu-ho. Mirem qualsevol dels grans mals que patim i busquem la seva causa real.
Però és clar, confondre la manifestació del problema amb el problema mateix permet solucions aparentment útils que no fan sinó eternitzar el problema en qüestió, o si voleu, el dèficit democràtic de la nostra societat. Que els joves marxen? doncs en diem emprenedors i ens felicitem per l'experiència que adquiriran; que ens tallen la llum? mirem que alguna ONG es faci càrrec de la factura; que hi ha desnonaments? cridem al suport dels familiars mentre reneguem dels bancs; que els catalans volen ser independents? doncs jutges i policia a dojo. Una mica hipòcrita tot plegat, no? Doncs aquests són alguns dels grans arguments i de les grans solucions d'aquesta colla que ens governa o que aspira a fer-ho. De propostes de fons i respostes als problemes reals, cap ni una, no fos cas que els trontollessin els privilegis.