De tant en tant, algun que altre alt càrrec de la política es despenja amb alguna declaració que diu molt més que el que expressen les paraules i que deixa veure, amb claredat meridiana, el pensament profund que hi ha al darrere d'aquell que les pronuncia. La darrera mostra són les declaracions del president del PP de Lleó, Juan Martínez Majo, a propòsit de la polèmica amb el màster fantasma de Cristina Cifuentes: "Vale, no tiene el màster. ¿Cual es el problema?" ha soltat sense cap pudor.
Anem a pams, i sense cap intenció d'exaustivitat. El primer problema és que una alta representant política, i la presidència de la Comunitat de Madrid ho és, se suposa que no ha de mentir de manera tan indigna i, el que potser encara és pitjor, no pot defensar amb tanta mesquinesa la seva postura com ho ha fet, tant en seu parlamentària com allà on li ha convingut. En segon lloc, perquè suposar que per ser qui s'és es té dret a aconseguir, per la cara, allò que a altres els costa tants diners i tant esforç ja diu molt del nivell ètic i moral de la persona en qüestió. En tercer lloc, perquè jugar amb una institució com ara una universitat pública -cosa que tant ha fet ella com els responsables del centre, i del més que suposat frau- demostra un nul respecte cap a l'educació i cap al coneixement. I per acabar, perquè aquest afer, i altres de semblants que tot indica que aniran apareixent, devalua fins a l'extrem tots els títols d'aquesta universitat, de manera segurament irreversible, almens per a moltes promocions d'estudiants que han cregut en la institució i en el seu rigor acadèmic.
En resum: sí que hi ha problema, i ben gros. Però, és clar, quan el pensament dominant en determinada gent és que per raó de cuna o de filiació es tenen drets inherents; quan el fet de tenir amics, compans o coneguts és la clau per obtenir qualsevol cosa de franc, i quan el menyspreu per la cultura de l'esforç i de l'adquisició de saber és absolut, passa el que passa. Aleshores, efectivament, res no és cap problema.