Ja s'ha posa en marxa el nou curs escolar i ja sabem quina és la famosa majoria silenciosa que esgrimeixen tan sovint els contraris a la realitat catalana. Concretament, ara sabem quants pares han demanat escolarització en castellà per als seus fills: 16, sobre un total de 176.000.
Si aquesta proporció ha merescut tota la polèmica dels darrers mesos, totes les intervencions del ministre Wert i dels seus escuders catalans, i tots els atacs a la nostra identitat i al nostre sistema escolar (acusacions de nazis i dictadors inclosos), jo em demano: què caldria, en proporció, per atendre al demanda d'1.800.ooo persones que ens vam manifestar el passat 11 de setembre, o les dels milers de famílies del País Valencià o de les Illes que han vist com es tanquen línies en català, amb total impunitat i a plena consciència del que es fa? Segurament, els dies no tindries prou hores.
Però és clar, el de menys és el sistema educatiu i l'atenció als estudiants. El que importa és crispar i dividir la societat, ni que sigui posant tot el que calgui per atendre les peticions de 16 famílies, encara que sigui ignorant les de 176.000.
Per cert, la Generalitat pot respirar alleugerida, perquè ningú no ha demanat l'escolarització en castellà pagada amb diners públics en centres privats. Una despesa menys. De tota manera, no cantem victòria, perquè tot plegat, a Catalunya, ens deixa més hores de castellà i la desaparició tàcita de la immersió lingüística, que tot i les seves mancances havia facilitat la cohesió social de manera extraordinària.
Qui crea polèmiques? Qui inventa problemes allà on no n'hi ha? Nosaltres no. I encara tenen la barra de parlar de majories silencioses. Per a majoria de debò, la nostra, encara que la vulgui silenciada.
