Molt s'ha escrit, i molta broma se n'ha fet, sobre l'afició de Rajoy al futbol. Però la realitat, un cop més, supera la ficció o la capacitat de fer humor dels millors guionistes. Espanya es veu a les portes d'unes noves eleccions generals i l'actual president en funcions no s'està d'admetre la gravetat del moment i de la situació. Malgrat tot, però, i després d'una trobada amb el Rey, no s'està d'engegar a pastar els periodistes que esperaven les seves declaracions, perquè se li feia tard per veure un partit de futbol a la tele.
Així és l'actual cap del Govern i ja els està bé, imagino, als milions de persones que el voten. El problema, més enllà de la irresponsabilitat del personatge, és la resignació amb què es viuen les seves ocurrències i les seves prioritats: amb absoluta normalitat. I jo em demano si algú capaç de deixar una crisi política de primera magnitud plantada perquè el primer és el futbol, què no farà amb temes menors com ara l'atur, els desnonaments, la precarietat, la pobresa... totes elles qüestions menors davant la transcendència de la semifinal d'una competició europea.
Eleccions a la vista i més que possible triomf, novament, del partit que encapçala Rajoy. I més i més futbol a la vista. Que en vagin prenen bona nota els periodistes, perquè els electors sembla que ja la tenen presa. Tot és qüestió de prioritats i de saber valorar adequadament què és més important i què pot esperar.