Una bona notícia: el PP retira el seu projecte de reforma de la Llei de l'avortament, malgrat tots els intents del ministre de Justícia.
Una constatació: la necessitat de no perdre més vots pot més que els principis morals, per més que se n'hagi fet bandera.
Una evidència: Gallardón deixa el seu càrrec de ministre (i la política activa) per la monumental bufetada dels seus companys. Corol.lari de l'evidència: no el trobarem a faltar. Gens ni mica.
Així és el PP, disposat sempre a trair una bona part del seu electoral i a canviar d'arguments morals sempre que les expectatives electorals ho demanin. Coherència i rigor per damunt de tot. I que no vinguin amb allò de la falta de consens, perquè, li ha importat mai el consens al PP quan ha tingut majoria absoluta? Mai.
La part més bona de tot plegat? que les intencions del govern popular sobre l'avortament no tiraran endavant. Moltíssimes dones i moltíssims professionals podran respirar tranquils.
La lliçó que cal aprendre d'aquest espectacle? que cadascú en tregui la seva. Personalment, res de nou: que el PP és un partit profundament demagog, capaç del que calgui per no abandonar (o per recuperar) el poder. Si jo fos Rajoy, començaria a estar preocupat.
