Si no hi ha algun gest imprevist i, de fet, gens imaginable per part de la CUP, Mas no repetirà com a president de la Generalitat, si dels seus vots depèn. Qüestió de principis i de coherència amb el seu programa, diuen.
Jo em demano: per què si per principis i per coherència es pot mantenir la negativa a Mas, per part d'uns, no es pot, pels mateixos principis i per la mateixa coherència, mantenir el sí a Mas, per part dels altres? Crec que la legitimitat, en tot cas, és a banda i banda.
Una reflexió: no havíem quedat que la política és l'art del possible? La lleialtat inamovible a les pròpies creences, a mi, em sembla més pròpia dels dogmes religiosos, basats en la possessió de la veritat absoluta i, per tant, irrenunciables.
En aquest punt ens trobem, amb el futur del país pendent, en el fons, d'una qüestió de principis. Uns principis que, si un miracle no ho evita, ens aboquen a unes noves eleccions i, molt em temo, a un trist final. O és que algú encara es pensa que la il.lusió i la meitat dels vots s'aconsegueixen amb el paisatge actual? Decididament, en política, aposto més per la flexibilitat i la capacitat de fer viable allò que no ho semblava que per mantenir, a tota ultrança, la raó absoluta, que ja sabem que no existeix.
Potser algun dia ens adonarem, quan ja serà tard, que tots ho hem perdut tot per la coherència de quatre. Gran mèrit.