"La constitució existeix perquè la Generalitat ho permet". Aquesta frase no l'ha pronunciat ningú. No cal patir. Que no és veritat? D'acord. Però no em negareu que, com a titular, té la seva força. Tanta força o més com la que va pronunciar la vicepresidenta del Govern d'Espanya, tot afirmant que el president de la Generalitat ho és gràcies a la Constitució.
És fàcil que la vicepresidenta hagi tingut un petit lapsus cronològic, segurament a causa que eren els seus els més aferrissats oponents a la Constitució, en el moment que es va aprovar. Aquest tipus de reconversió mental sempre acostuma a jugar males passades. En aquesta ocasió, el lapsus és oblidar que el 29 de setembre de 1977 es van fer els canvis legislatius necessaris a l'encara sistema normatiu franquista, per restablir la Generalitat i, per tant, la seva presidència. No va ser fins a l'any següent que la Constitució totpoderosa que esgrimeix Sáenz de Santamaría, es va aprovar. Detall gens menor: es va restablir, la Generalitat, no es va inventar.
D'altra banda, jo diria que si Mas és president, ho és pels vots dels catalans, no per mandat constitucional. Això no passaria més que sota règims autoritaris. Nou lapsus de la vicepresidenta? Arribarà algun dia acceptar que les coses ja existien abans de 1978? Potser no, ja que posen tant interès a no fer cap exercici de memòria històrica, en relació a la postguerra civil. Quant a la història que va més enllà del Segle XX, millor ni parlar-ne, perquè o bé la ignoren, o bé la falsegen.
Quines males passades ens juguen la irracionalitat, el fanatisme, la ignorància i la manca d'arguments.
