Avui, primer de maig. Mira tu. Dia del Treball, diuen. Què voleu que us digui, però aquesta data em sona a burla enorme, per molt diferents motius:
- Perquè tenim una gran patronal que exigeix a crits la restauració de l'esclavitud laboral, sense cap dret, cap garantia i amb sous ínfims (i encara si no poden contractar sense sou), enmig del silenci -no ens enganyem- per resposta.
- Perquè tenim el sindicats més desapareguts i més desprestigiats de la història.
- Perquè ja cansa que ens vulguin vendre que una quarta part de la població a l'atur, i la meitat en el cas dels joves, és una situació acceptable, i que vivim una recuperació fantàstica.
- Perquè no podem admetre la pobresa entre gent amb feina. Aquests sous són competitivitat? De qui?
Avui, els sindicats convocaran manifestacions i cridaran no sé quantes coses. I tot plegat sonarà a hipòcrita, a fals, a antic, a molt antic. Mentrestant, la situació seguirà sent la mateixa, i jo seguiré tenint la sensació que tot plegat no és massa més que una burla, que un insult massiu, que només beneficia els poderosos de sempre i quatre arreplegats que han trobat una excel.lent manera de viure en les estructures que ens haurien de defensar.
Ara que, ben mirat, potser tot és nou i té sentit. Al cap i a la fi, no anem a tota màquina cap a un sistema laboral més propi de principis del segle XX que no del XXI?