per en 1 d'Abril 2014
855 Vistes

Aquesta moda (i sóc ben conscient de la paraula que faig servir) de les primàries per elegir els candidats d'un determinat partit per a unes determinades eleccions s'està mostrant com un autèntic bumerang que en lloc de tornar a la mà de qui els llença li acaben picant a la cara (per no dir als morros).

El darrer exemple són les primàries d'aquest cap de setmana passat;  les del PSC, a Barcelona.  I és que més enllà dels resultats, hi ha alguna que altra constatació prou innegable, com ara que hi ha hagut vots no sé jo si directament comprats o prou induïts, però sigui com sigui gens lliures, o que la qualitat democràtica dels interventors i responsables electorals ha quedat més que tocada, per no parlar de la direcció del partit.

Si mirem els resultats estrictament, queda clar que el PSC, si més no a Barcelona, és el seu aparell.  Aquesta és la realitat, votació rere votació.  Aquells que reivindiquen un altre PSC, més catalanista, o favorable a la consulta, ja poden anar buscant una altra formació o, si no, acatant el que diu la direcció del seu partit.

I és que per més que es vulguin vestir de democràtiques les direccions dels partits (tots en general, però ara la del PSC en concret), les seves maneres de fer no ho són, la qual cosa les allunya, cada dia més, de la ciutadania en general, tipa de tanta maniobra pel poder i de tan poques respostes efectives.

Les primàries (o la seva execució) són massa primàries, massa primitives si voleu, per al que la societat reclama.  Per a aquest viatge, potser no calen alforges, perquè sempre van buides.

Però tranquils, que no passa res.  En aquest nostre país mai no passa res, facin el que facin.  Ells, a les seves coses, i nosaltres a les nostres.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
però sempre guanyen els mateixos
1 d'Abril 2014