per en 21 Març 2018
566 Vistes

Que no ens enganyin.  Repetiu amb mi: a Espanya no hi ha presos polítics.  Si el ministre de torn, o qualsevol de les veus autoritzades de la política, la premsa, o qui sigui, ho diuen, és veritat.  Així és que prou de llacets grocs i de ximpleries.  Espanya és una democràcia sotmesa a l'estat de dret.  I punt.

I perquè no hi ha presos polítics, si encara algú tenia cap dubte, se censura a la capital del regne una exposició de fotos que ho denuncia.  No hi ha presos polítics i, perquè quedi clar, hi ha presos que poden sortir de presó si abandonen l'exercici de la política, o que no hi entren perquè mantenen determinades posicions polítiques en el moment de votar en seu parlamentària.  No hi ha presos polítics i, per això, i per evitar ser empresonats, hi ha exiliats per defensar unes determinades idees i per mirar de donar forma a la voluntat popular expressada a les urnes.  Fins i tot en unes eleccions brutalment imposades.

El Regne d'Espanya és una democràcia tan exemplar que es nega a condemnar una dictadura feixista, en un exercici de desmemòria i de manca de vergonya absolutament indigne.  Tan exemplar, que no té cap pudor a anar contra la seva suposada població, en una persecució ideològica sense precedents a cap democràcia, i fent servir tanta brutalitat policial com li vingui de gust.  Tan i tan exemplar que es permet la llicència d'usurpar el poder d'un parlament, de dissoldre un govern i de perseguir i empresonar els seus responsables, o de desmuntar tota una estructura administrativa i encara negar que tot plegat sigui un exercici d'involució política només propi de règims dictatorials.  Tan exemplar que nega el dret a la representació a persones elegides democràticament en unes eleccions convocades per la força, però a les quals es van poder presentar sense cap problema, amb un programa polític ben clar i que, oh, sorpresa! van guanyar.

A Espanya no hi ha presos polítics.  No en tinguem cap dubte.  Igual com no n'hi havia durant el franquisme.  Per cert, a Espanya, el que no hi ha, el que no té aquest autoproclamat estat de dret, és oposició.  Ni remei.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.