El president Mas va qualificar el llenguatge d'Aznar, a propòsit de recuperar una llei que permetria condemnes de 5 anys de presó per convocar un referèndum, d'antic, passat de moda i tronat. Em sap greu, però aquest cop penso que el president s'equivoca, perquè tot el que destil.len les paraules de l'expresident és absolutament actual i ben vigent, a l'Espanya del PP. Mirem, si no:
Estem patint una autèntica croada per reperar l'omnipresència de la bandera espanyola arreu; el sistema educatiu i la reforma que s'està a punt d'aprovar ens retorna a les aules franquistes; l'església catòlica torna a la primera línia del discurs polític i qualifica d'immoral l'independentisme, mentre brama a favor de la unitat d'Espanya; està en marxa una reforma del sistema judicial que dificultarà, i de quina manera, l'accès a la justícia a aquells que menys tenen; l'aldaldesa de Madrid, entre altres, reclama una regulació del dret de vaga que, de fet, la faci totalment inútil; el ministre de l'Interior ha presentat una proposta que reinstaura l'estat policial i que criminalitza qualsevol actuació pública de protesta; la universitat, cada curs que passa, és més restrictiva per a aquells que tenen menys recursos (taxes, beques, Erasmus...); els mitjans de comunicació afins al règim no s'estan de cridar, dia sí i dia també, a la intervenció de la nostra autonomia i, si cal, de la mà de l'exèrcit; es fan oïdes sordes a les exigències de l'ONU de perseguir els criminals de la repressió franquista. I podríem seguir, i molt.
No president, no, les paraules d'Aznar són autèntics símbols dels temps que vivim; i el que és pitjor, estan quallant en la societat de manera ben profunda. Només cal veure com els més joves recuperen, amb absoluta normalitat, comportament masclistes i violents tan propies d'altres èpoques.
Aquesta és l'Espanya actual, la que no ens vol deixar decidir i la que accepta, sense cap rubor i en tots els àmbits, la intolerància i la repressió per la força com a valors socials.
