Ahir, al vespre, atemptat múltiple a París. Tot just abans d'escriure aquestes línies he pogut llegir que fonts policials ja parlen de 140 morts. Segurament en seran més, finalment. 140 persones culpables de res que hauran mort per res.
La mort sobtada, absurda i injusta ja fa dies que ens ha vingut a visitar per quedar-se entre nosaltres. És la mort al mar, que viatja en pastera, o la mort a qualsevol país en conflicte que vola en drons sense ànima. I també és la mort que apareix de sobte en un lloc turístic sense més finalitat que crear el caos i la por. Aquest és el present, i aquest serà el futur immediat, no ens enganyem.
I ens acostumarem a viure en la incertesa, ara que ens semblava que ho teníem tot controlat i que tot havia de ser segur. Però aprendrem a conviure amb la incertesa, no amb la por, i seguirem viatjant i sortint de copes i anant al futbol i agafant trens i avions. I a poc a poc assumirem com a part de la nostra realitat normal les notes per les xarxes, com alguna que he pogut llegir de gent que és a París i que confirma que es troba bé, o el missatge de servei dels Mossos d'esquadra, que a primera hora de la matinada ja informava per Facebook dels telèfons d'urgències, informació i emergències per als catalans a París i per a les seves famílies.
La guerra, la violència i la mort sempre han estat amb nosaltres. Ara també s'adapten als temps que corren i a les noves realitats. Cal aprendre-ho i assumir-ho, però no caure en la immobilitat de la por. Avui, acompanyem en el seu dolor les famílies dels difunts, perquè tots sabem què és perdre algú que estimem, i més d'una manera tan sobtada i tan absurda, però a continuació sortim al carrer i seguim fent de la nostra vida normal i rutinària el gran argument contra la barbàrie, i potser fins i tot la millor manera d'exigir a aquells que les poden prendre, mesures per evitar-la.
