La vida és breu. Tan breu que mirem d'allargar les nostres experiències, evidentment les positives, amb la secreta ambició de fer-les més duradores, de manera que ocupin el màxim d'aquest temps incert de què disposem.
Així, tot el que vivim, el present si voleu, acostuma a anar precedit d'un temps més o menys llarg de preparació i d'un altre de record i de memòria. D'aquesta manera fem que allò que hem viscut, allò que ens és agradable, comenci a ser realitat abans no ho visquem i que segueixi, d'alguna manera, sent real en els nostres records. El present és massa breu, potser només un instant, i ja se'ns ha passat. I a nosaltres ens cal alguna cosa més.
I així anem fent, barrejant projectes, enyorances i realitats de manera desordenada, però sempre en un intent continuat de fer complexa i agradable la nostra existència. Avui mateix, si ens hi fixem una mica, segur que a banda del que viurem, teixirem una complexa xarxa feta d'il.lusions per allò que volem que passi i de records propers o remots que mantenen vius els moments que per qualsevol motiu van ser importants per a nosaltres.
La vida és lineal, i un dia segueix un altre, amb un ritme inexorable. Però nosaltres, la nostra ment, ja no ho és tant i ens regala passos endavant i endarrere, en aquesta mena de dansa imprevisible i meravellosa. Avui mateix, viurem intensament cada minut, recordarem el passat, i brindarem pel futur. Què més es pot demanar?