24 de desembre. Tot a punt. Després de setmanes de preparatius, encarem el Nadal. Algú dirà que tot és una gran mentida; algú altre, que l'esperit nadalenc és un petit oasi de pau. Fet o fet, tant li fa. Nadal i Sant Esteve són un parell de dies singulars, diferents, especials. Són dies d'excessos i de retrobaments, de bons desigs i de petons i abraçades que surten del calaix. On és el problema? Potser és que tot plegat és tan efímer com la musiqueta de les nadales o els llums de colors? I què? Ben mirat, gairebé tot el que ens envolta és igual d'efímer i no ens en fem problema. O potser és més segura i permanent qualsevol promesa? o qualsevol projecte que dibuixem al nostre cap? o la vida mateixa? I doncs?
No ens compliquem l'existència. Almenys, avui no. Deixem-nos endur per aquest esperit de pau i bona voluntat, de cartró pedra, si voleu, i ni que sigui per unes hores gaudim de la companyia, de l'esforç que cadascú i tots plegats fem per arribar fins aquí i tornem-nos una mica petits al voltant d'un tronc de nadal que cagarà torrons o no, però que ens retornarà a aquell univers de fantasia i d'il.lusions que tenim desat a les golfes del nostre dia a dia i dels anys que anem acumulant.
Avui, nit de Nadal, i enguany amb lluna plena per als que no tingueu boira. Demà Nadal i després Sant Esteve. Tant costa claudicar a la màgia d'uns dies especials? Deixem-nos anar, no busquem tres peus al gat i gaudim de tot i de tothom. Potser aleshores entendrem moltes més coses que no ens pensem, i el calendari, sempre tossut a recordar-nos que cada dia és diferent i pot ser especial -potser només cal pintar-lo d'un altre color- serà el nostre gran aliat perquè no oblidem res ni ningú realment important.