He d'admetre, abans de res, que mai no m'han agradat gens ni mica les campanyes de publicitat que no aporten altra cosa que un eslògan més o menys ocurrent. M'estimo més el contingut i la substància, ni que sigui a costa de patir un dèficit de promoció. Com a mínim fa de més bon pair i serveix d'alguna cosa.
I molt em temo que ara ens trobem, tot just passades les eleccions municipals, amb la darrera mostra d'això que no m'acaba de fer el pes: la campanya "Preparats". Ara com ara, per a l'únic que em sembla que estem preparats -a la força els pengen- és per a viure uns mesos intensos de negociacions i pactes, o no, que haurien de garantir una mínima governabilitat a les nostres ciutats i pobles, i que potser no passaran d'una baralla de pati d'escola, en molts casos. A part d'això, preparats per a una darrera ofensiva estatal per deixar en res les eleccions de setembre, si finalment es fan. I en darrer terme, podem arribar a estar preparats per als canvis que puguin venir, perquè si tenien raó tots aquells que afirmaven que les eleccions de diumenge eren una mena de primera volta de les del Parlament, els resultats pinten mogudets. Molt mogudets.
Francament, si del que es tracta és de transmetre optimisme i generar confiança, no crec que una campanya com aquesta sigui la millor manera. I si provem amb més oportunitats per als joves, per a la feina, per a l'accés a un sostre, a una sanitat digna, a una escola com caldria, a uns subministraments bàsics garantits, a una dignificació de la llengua i de les institucions, a una cultura l'abast de tothom...? Potser aleshores sí que podríem afirmar, sense cap rubor, que estem preparats. Ara mateix, bones intencions i poques paraules (de fets ni en parlem). Potser aniria sent hora que qui té realment el poder de fer que les coses canviïn fes el pas, si és que també està preparat. I si realment el vol, aquest suposat nou país.