per en 31 D'octubre 2015
840 Vistes

No, avui no es tracta de veure quin tomàquet té més bon gust ni de quina es la paraula amb què ens hem de referir a aquest tradicional producte de l'horta.  Avui, imitant el personatge de Barri Sèsam, voldria comentar què vol dir "preferent".  Partim del principi que mentre la física quàntica no demostri i ens faciliti realment una alternativa, dues coses no poden compartir el mateix espai i el mateix temps.  Perquè ens entenguem:  els nostres aparells fonadors no poden parlar alhora dues llengües, ni la nostra capacitat escriptora no pot guixar dues paraules al mateix temps en un paper.  Per tant, sempre hi haurà una que passi al davant, que tingui preferència.

Aquest és el significat de "preferent" quan es parla de l'ús d'una llengua en un determinat àmbit.  No estem tips de veure textos d'exposicions o pàgines web en diferents idiomes?  No veiem que sempre hi ha una que va la primera o que es mostra per defecte?  Doncs això és ser preferent.  Per esvair dubtes, la primera (no necessàriament l'única).

Quan els tribunals o els grups polítics neguen el caràcter preferent del català a les administracions, no estan posant el català i el castellà en condicions d'igualtat (de l'occità, que també és oficial a Catalunya, ni en parlen, evidentment), sinó que estan dient que el castellà ha de ser la llengua preferent, si més no, mentre no aconseguim parlar o escriure dues llengües de forma simultània.

Ahir, a l'Ajuntament de Lleida es va desaprovar una moció presentada per tretze entitats culturals lleidatanes que demanava que no es renunciés al caràcter preferent del català en l'administració municipal, tal com diu la seva normativa vigent, aprovada pel mateix grup polític que actualment n'ostenta el poder.  I això, renunciar-hi, és fer un pas enrere en un tema tan sensible com és la protecció del català, ho admetin o no, perquè és accedir a fer del castellà la seva llengua preferent.  Per aquest motiu, he decidit adherir-me a la campanya que ahir mateix va posar en marxa la Plataforma per la Llengua, sota el nom www.estimoelcatala.cat (una mica carrincló el nom, si em permeteu) que convida a llençar-li una tomata (tomàquet en diuen) a l'alcalde, en tant que màxim responsable de la Paeria, en un gest divertit i simpàtic de desaprovació.  El meu ha estat aquell que diu "amb el català, ni un pas enrere".

Penseu-hi, si us plau, i actueu en conseqüència.  I en consciència.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.