Fa un parell de dies que el Tribunal Constitucional va sentenciar que l'aranès, varietat de l'occità que es parla a la Vall d'Aran, no hi pot ser llengua preferent, tot i ser-hi tan oficial com ho són el català i l'espanyol. D'aquesta manera, l'alt àrbitre de la legalitat hispana donava resposta a les pretensions que, el seu moment, hi va exposar el PSOE. Mai no podrem agrair prou a aquest socialisme (PSC inclòs) el seu treball en favor de les nostres llengües. Qui ho havia de dir...
Res de nou, de tota manera. El Constitucional ja va deixar clar fa uns anys que el català tampoc no podia ser preferent a Catalunya. El que sí que m'agradaria, ja posats, és que el Tribunal Constitucional ens expliqués com poden coexistir dues o tres llengües oficials sense que cap sigui preferent. Es poden parlar diferents llengües alhora? Es poden escriure simultàniament dues o tres llengües en un mateix espai? Em fa l'efecte que fins i tot costa d'imaginar. El cas és que si ni el català ni l'occità poden ser preferents, ni que sigui per exclusió, només l'espanyol pot tenir aquesta consideració, no? Es deu tractar d'això.
Estaria bé que aquells que promouen aquests recursos i aquells que els fallen ens diguessin, amb claredat, si Espanya és l'únic país del món que ha aconseguit la cooficialitat lingüística quàntica, segons la qual una llengua és i no és alhora segons qui interactuï amb ella o si, ras i curt, això de la cooficialitat no és més que una nova mentida per acabar imposant l'espanyol, això sí, amb una falsa aparença de respecte a la diversitat i tot plegat. Al capdavall, voluntat de domini i de submissió, també a través de les llengües. Res de nou, lamentablement, insisteixo, enmig de massa silencis. Es veu que aquestes foteses de la llengua (ens) importen ben poc.