En aquests moments que està vivint el país, crec que el més urgent és el pragmatisme. Sí, d'acord, aquest país està acostumat a somiar truites i a fer volar coloms, però tal i com està el pati és hora d'anar per feina i deixar-nos de disputes i matisos inútils. A tall de resum:
- Podem fer un referèndum? No, l'estat no ha cedit la competència.
- Podem fer una consulta? No, està en suspens pel Tribunal Constitucional.
- Podem fer servir el cens electoral? No, l'estat no el cedeix.
- Podem fer servir les dades d'Idescat com a cens? No, hi ha la qüestió de la protecció de dades personals.
- Podem fer una consulta sense cens i amb registre in situ? Sí. I amb tota la formalitat i garanties que calguin (dependrà de com la vesteixi el Govern. La CUP ens en dóna pistes prou assenyades).
- Aquesta nova consulta té cap validesa jurídica? La mateixa que la que està en suspens. Cap.
Conclusió: si volem una consulta (i ja en parlarem de si no serà també recorreguda i suspesa pel govern de Madrid) l'hem de fer sense cens. A banda d'això, em sembla que, a nivell pràctic, no és gaire diferent de la que es va convocar fa pocs dies.
Si del que es tracta és de fer una declaració unilateral d'independència:
- Podem fer una declaració a curt termini? No. I passem a la pregunta següent.
- Tenim els instruments per ser independents? Avui, no: ni agència tributària, ni subministraments bàsics garantits (llum, aigua, gas), ni corpus legislatiu propi, ni garanties de suport internacional, ni reconeixement de títols de formació, ni tantes i tantes coses que ens calen per ser un país normal.
Per tant, si el que volem és arribar a una proclamació d'independència, cal saber si la majoria de la ciutadania la vol, i això passa per comptar (sigui com sigui, però de manera fiable), i per aconseguir una majoria parlamentària independentista amb el mandat de fer totes les passes per arribar, quan es pugui (remarco "quan es pugui"), a proclamar la independència. I això passa per unes eleccions, quan sigui, i amb un programa, o un punt programàtic, prou clar i compartit, en aquesta direcció.
Pragmatisme, doncs. I menys somiar truites, fer volar coloms i vendre fum.
