Potser és això de la tardor, que escurça els dies i els pinta de gris mandrós, però cada cop em costa més sentir les notícies, especialment pel que fa a la crònica política. Sembla que aquesta quietud que anuncia el fred s'ha instal.lat arreu i evita qualsevol moviment endavant, més enllà d'un soroll tan habitual que ja ni el sento.
Miri on miri, només sé veure el mateix de fa temps: aquí, sense pressupostos, gestionant la misèria (sovint no només econòmica sinó també intel·lectual), allà sense govern i sense oposició, arreu proclames cridant a la renovació, que es veu que ha de venir dels mateixos que fan que calgui demanar-la, un exèrcit de jutges trinxant-ho tot... en fi, un bucle infinit d'ineficiència que sembla que només serveixi per alimentar egos mediocres i per mantenir calents alguns estómacs necessitats de fer bullir l'olla de la cosa pública en benefici propi. Cap pas endavant. Cap rastre de projecte de futur realment viable. No ens enganyem.
Ja dic que potser és que la tardor s'està instal·lant també entremig de les paraules que escric, però em costa mirar finestres enllà i pensar que potser hi ha alguna cosa més que un cel gris i una pluja que no fa net de res, mentre cauen les primeres fulles.