Una castanyada, un halloween, o una barreja de tot plegat, més per recordar. Ahir, qui més qui menys va seure a taula amb parents i amics a compartir una estona festiva, i qui més qui menys va fer preparatius per tal de sorprendre o agradar els convidats o els amfitrions, segons el cas. El resultat, una demostració més que les coses efímeres són importants i tenen sentit.
Ben mirat, ens passem la vida preparant coses que acostumen a durar ben poc, fins i tot a no correspondre's amb la magnitud de la feina que requereixen, podria dir algú. Però aquestes coses, aquests esdeveniments, aquestes trobades tan breus, acostumen a tenir la virtut de ser tan intenses que solen acomodar-se a la memòria en forma de records i de sensacions que perduren al llarg del temps.
Dies de difunts, i dies de recordar que tot passa. En termes històrics, i més encara geològics o astronòmics, la nostra existència serà una simple anècdota, però això no treu que no vulguem viure-la intensament, aprofitant cada segon, amb la certesa que tot el que fem, per més breu i més passatger que pugui semblar, pot ser, per a nosaltres i per als nostres, etern. O interpretant Eduard Punset quan diu que la felicitat és a la porta de la felicitat, que el sentit de tot plegat és el que fem i vivim fins que hi arribem. Aleshores, la brevetat ja no és tan breu, i els instants de goig esdevenen molt més intensos i valuosos.