login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

A la porta

Com aquell que diu, ja tornem a ser a la porta de Sant Jordi, la festa més festiva de totes les festes, justament, potser, perquè s'escau en dia feiner. Diluns ens capbussarem de nou en un oceà de roses i de llibres, i ens deixarem endur per la dolçor de l'amor i pel plaer de la lletra impressa. Què més se li pot demanar a una diada festiva?

Però això serà d'aquí a uns dies, tot i que els llibreters ja han anunciat que diumenge obriran per començar a presentar-nos el seu catàleg de novetats i també de clàssics, i per anar escalfant un dilluns que esperem, com de costum, fantàstic. Avui, divendres, amb tot el cap de setmana al davant, em ve de gust fer una reflexió sobre un seguit de personatges que també trobarem dilluns: els autors, els escriptors de bona part dels llibres que comprarem. Entrar en aquest univers obscurs i tancat dels creadors és complicat pel que té d'hermètic -sovint en una relació inversament proporcional a la qualitat de les obres- i pel tuf d'exaltació de l'ego que sovint s'hi respira, barrejat amb una evident mediocritat.

Dilluns hi haurà esmorzars literaris, vermuts amb els escriptors, signatura de llibres, entrevistes als mitjans i molta presència al carrer, a prop d'una gent sovint deliberadament esquivada la resta de l'any. Però és Sant Jordi, cal vendre i cal deixar-se veure, per rebre l'homenatge d'amics, coneguts i saludats que mai escriuran ni una ratlla. Pobrets. Aquesta és la cara que menys m'agrada, d'aquesta festa, la de l'exhibició impúdica d'una pretesa qualitat literària que no sobreviurà ni un cicle estacional, i que l'any que ve no recordarà ningú.

A les portes de Sant Jordi vull reivindicar la crítica literària seriosa, la que destria el gra de la palla i l'única capaç d'argumentar per què una determinada obra sobreviurà al pas del temps i se seguirà llegint d'aquí dècades o segles. Però vivim temps ràpids, d'immediatesa. I ja sabem que la presa i la qualitat, tot sovint, no són bones companyes de viatge. Dit això, fem el Sant Jordi que més ens agradi, llegim el que ens vingui de gust, que si ens fa profit, és que valia la pena. Al cap i a la fi, cal de tot perquè hi hagi de tot, també a l'univers literari, farcit d'estrelles, planetes, constel·lacions, galàxies i forats negres.

Comentaris (0)20-04-2018 06:15:26

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: