Dies de pont. Sempre discutit, aquest pont de desembre, en aquesta ocasió se'ns ha quedat una mica curt. Els ponts ja ho tenen, això, hi ha ponts petits, que creuen rierols, pots enormes i, fins i tot, ponts que ens duen d'una casella a una altra, al joc de l'oca. I també hi ha ponts en el calendari, com aquest de la Constitució i la Puríssima. Per cert, els amants dels estudis sociològics, podrien demanar a la gent què és la Puríssima, i potser constaríem que els temps han canviat molt més del que alguns s'entesten a sostenir. La Constitució és tota una altra història, que darrerament va tant en boca de tothom que més aviat sembla un acudit dolent que allò que ens volen fer creure que és.
Però sigui com sigui, els ponts, per a aquells que encara els podem fer (els comerciants -especialment els assalariats- deuen estar encantats, aquests dies de suposada festa) són molt agraïts. Són una excepcionalitat enmig de la rutina que trenca el ritme de la monotonia i ens convida a fer alguna d'aquelles coses que mai no podem fer. Cadascú se'n sap la seva. Des de marxar de viatge fins a voltar botigues i més botigues en una primera aproximació a les compres nadalenques. Tot s'hi val i tot ens fa profit, no ens enganyem.
De fet, la gent del carrer som prou agraïts. Només ens cal un dia de festa mig despistat, situat estratègicament, per fer-nos somiar i aconseguir que ens llancem a la gran aventura de fer alguna cosa extraordinària, diferent i, d'una manera o altra, il.lusionant. Malgrat que la Constitució i la Puríssima potser viuen hores baixes, aquest pont, mig desmanegat enguany, ajuda a passar una mica millor els dies, els primers freds i les boires que tot ho difuminen. Tant de bo aquests dies siguin profitosos per a tothom, i per a cadascú a la seva manera (tant si la tria com si li toca).