Hi ha personatges tradicionals que tenen un innegable atractiu i que desperten tota mena de simpaties. Podríem parlar dels caganers del pessebre o, sense anar més lluny, i per allò de l'oportunitat, dels pollets de la mona, cada cop més substituïts, dit sigui de passada, per tota mena de personatges contemporanis i molt més coneguts per la canalla.
Diu la tradició que la mona de Pasqua és el punt final de les prohibicions de la Quaresma, en forma de pastís. De passada (o molt abans), cal esmentar el rituals de benvinguda a la primavera i al renaixement de la vida. Per això, moltíssim països incorporen l'ou com a representació del principi de la vida, justament. I ja que parlem d'ous i de principi de la vida, què millor que un simpàtic pollet per donar forma a aquest esclat de la natura?
I aquí el tenim, l'humil pollet de mona, sovint present i sempre en un paper secundari, tot i que n'és, podríem dir-ho així, soci fundador de la tradició de la mona.
D'acord que els personatges de cinema, de televisió, o els jugadors de futbol tenen molt més atractiu entre els nens. I d'acord també que les mones, avui per avui, són un producte més de consum (i de comerç) i que això no es pot perdre mai de vista. Igual com no s'hauria de perdre de vista l'humil i simpàtic pollet, que no fa res, que és ben anònim, que no és més que un pollet, però que si no hi és -no m'ho negareu- es troba a faltar.
Avui tenia ganes de reivindicar la simplicitat, la naturalitat i la senzillesa, que sovint són a l'origen mateix de la il.lusió, i aquest bonic animaló m'ho ha posat fàcil.
I la teva mona, ja té un pollet? A casa fa uns pocs dies que va sortir a prendre l'aire un petit pollet de colors que ha passat mesos al costat de les peces d'un curiós i estimat pessebre.
