La combinació polítics - acte cultural, sempre acostuma a ser una pèssima mescla, en la qual, tot sovint, tot sembla només orientat a aconseguir una foto (dels polítics de torn, que acostumen a anar en manada) al costat d'algú a qui se suposa que coneixen, entenen i admiren, que ompli espai a les planes del diaris. La cultura, expressada a través del treball del creador, és totalment secundària, doncs.
Qui no ha tingut alguna experiència com la que plantejo? Per entendre una mica millor la magnitud del drama que és la invasió de la cultura per part dels polítics, recomano la lectura d'aquest encertadíssim article, el títol del qual ja ho diu gairebé tot: "I vostè què hi fa aquí? Els polítics i la cultura".
Només una situació habitual, al fil del que exposa l'article que recomano: una inauguració, posem per cas, d'una exposició. Acostumen a parlar -no fos cas- una bona colla de representants polítics (de primera o segona, o tercera, fila, perquè la delegació per tal de sortir a la foto funciona de meravella) de les institucions que hi han col.laborat, o que es creuen amb el dret de fer-ho (parlar, no col.laborar). Finalment, quan el poc públic assistent (qui vol anar a un espectacle tan absurd?), generalment fart d'haver d'aguantar xerrameca sense sentit, pot sentir les paraules de l'artista en qüestió, l'únic que realment interessava, ho fa tip de paraules buides i, amb una mica de sort, prèvia marxa d'algun dels polítics, que ha d'anar a dir la seva a qualsevol altre lloc. Cultura? De què. Exhibicionisme impúdic de la ignorància cultural de la classe política.
Aniria sent hora que la nova política que diuen que ha arribat, o la gent (més difícil perquè té menys mitjans, però que així i tot és més provable) acabin fent fora aquest hàbit tan ranci de l'excés de presència política en actes culturals, amb dret a dir tota mena de generalitats sense sentit. Aniria sent hora de deixar la cultura en mans dels seus creadors i del públic en general, i prou. Aniria sent hora de fer fora aquells representants institucionals que no saben callar ni quan es convoca un minut de silenci en senyal de dol. Es veu que ni els difunts mereixen el seu respecte i la seva discreció. Com l'haurien de merèixer els creadors?