Ja fa uns dies que es va generant una nova polèmica al voltant de la consulta. Com podem imaginar, una polèmica alimentada des dels sectors més contraris a la consulta (i a la independència, evidentment). La polèmica en qüestió -gairebé el retret- és que no es debat sobre el model social d'aquest hipotètic futur estat català. Per cert, sempre és gratificant que fins i tots els contraris donin el nou estat per fet.
Aquesta polèmica artificial m'ha recordat una dita molt nostra, aquella que recomana no posar el carro davant dels bous. I així és. Com pot demanar ningú per l'organització del futur estat quan el que ara discutim és si votem o no i, en cas afirmatiu, si realment una majoria de catalans volem ser independents o no. Només quan aquestes dues qüestions estiguin resoltes en sentit positiu podrem -haurem de- començar a parlar de l'arquitectura del nou estat. I com molt bé va venir a dir Isona Pasola (entre molts altres, com ara Xavier Sala i Martín) en una recent entrevista a un mitjà d'aquests que alimenten aquest debat, això dependrà del govern que tiri endavant la creació de la nova Catalunya. O algú pot afirmar que és igual un govern de dretes que un d'esquerres (de les de debò, no de les de saló) a qualsevol país del món? Que no havíem quedat en allò de la sobirania popular a través de les urnes?
En fi, que els bous allà on toca, i el carros també. De moment, estem fent les coses bé, molt bé; i les coses ben fetes sempre acaben sortint bé. O realment us penseu que les dues enormes mobilitzacions dels darreres onze de setembre i l'èxit més que rotund que ja es preveu per a la setmana que ve no tindran cap efecte? Segur que la voluntat de milions de ciutadans, expressada pacíficament any rere any es pot bandejar amb tanta facilitat? Ho dubto molt.
Que res. Que deixem-nos de polèmiques tan inútils com malintencionades i no perdem de vista el proper pas, i després el següent, i així successivament fins al final. I ara toca el mosaic de la Diada.