Molt interessant la carta que ha publicat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a propòsit de les múltiples peticions d'ajuda que rep a diari. I dic que és molt interessant perquè ajuda a desmuntar alguns dels tòpics que circulen al voltant de les administracions públiques i de com s'exerceix el poder, en un sistema democràtic.
Diu Colau que li arriben moltíssimes peticions d'ajuda per a casos particulars de dificultats econòmiques. Normal, en una socitat tan necessitada com la nostra i més tenint en compte que ella ve de l'activisme social. El problema és que atendre qüestions particulars amb respostes individuals, com bé diu Colau, pot ser tràfic d'influències. Efectivament. Governar és, entre altres coses, arribar a oferir solucions generals que puguin servir per donar resposta a situacions particulars. Insisteixo: solucions generals.
Colau, en el seu text, també diu que la seva feina, i la del seu equip, és canviar les polítiques estructurals. I això demana temps. Novament l'encerta: els canvis a les administracions públiques són lents i es fan a través de procediments complexos que si bé d'una banda han de servir per garantir-ne la qualitat democràtica i que les mesures que es prenguin siguin justes i igualitàries, també hem d'admetre que impideixen la immediatesa amb què caldria respondre a determinades necessitats. Aquest és un altre dels drames de l'administració.
Sempre s'ha dit que és més fàcil ser a l'oposició que al govern, i ara Colau ho constata. Caldrà veure si ella i el seu equip són capaços de propiciar els canvis necessaris per exercir el poder de manera justa. I espero que sí, perquè seria tot una alenada d'aire fresc a l'administració. De moment, ja és important que se n'adoni que no hi ha solucions màgiques ni immediates per més greu que siguin els drames singulars i que el calaix dels quartos no existeix i, si existís, no es podria fer servir de manera indiscriminada, per més justificada que fos la despesa.
Ada Colau s'enfronta a una de les grans paradoxes del poder: de vegades, per molt poder que es tingui, no es pot. És allò de governar per a tothom, portat a la dura realitat del dia a dia. O si voleu, el primer pas per anar deixant de tenir amics.
Ah, per cert, hauria estat bé la publicació de la carta en català. Un cop més, Colau bandeja la nostra llengua. Deu tornar a ser per allò que el castellà l'entén tothom, o perquè dóna per suposat que els seus potencials lectors són incapaços de llegir un text breu en català. En aquest terreny també hi ha coses que cal tenir en compte, quan s'ostenta el poder. Imagino que algun dia també ho descobrirà.