Èxit incontestable d'espectadors de la projecció de "Ciutat morta", un documental que ens mostra la cara oculta de la Barcelona (de la Catalunya?) de la segona part de la primera dècada del segle XXI. Una nova demostració de com la constància i el treball d'investigació poden aportar molta llum sobre fets i moments especialment foscos. No és el primer cas, ni serà l'últim. Pensem només en l'accident del metro de València, sense anar més lluny.
Tota aquesta història, però, em planteja, i no només a mi, dubtes importants:
El primer, per què va passar? Potser caldria fer memòria i anar a buscar la Barcelona i la Catalunya del moment. Totes dues governades per les mateixes forces, amb unes majories més que importants, en un moment de bonança econòmica, de boom immobiliari, en què la Barcelona de disseny i la Catalunya integradora semblaven (o havien de semblar) autèntics oasis de civisme i exemples de bona governança moderna i progressista. En aquest entorn idíl.lic, segons quines coses no podien passar. Hi havia els mitjans, ara ho sabem, perquè no passessin, si més no a ulls de tothom.
El segon. I els mitjans on eren? Doncs majoritàriament, mirant cap a una altra banda i retent tribut als governs del moment, als quals anaven a parar la mà per rebre subvencions i facilitats de tota mena. Per no parlar d'algun que altre hospital, per exemple, a qui ningú no va demanar gran cosa i que també tindria alguna que altra cosa que explicar. Repassem la premsa d'aquells anys i veurem quin era el clima informatiu, i si fa no fa amb els mateixos noms que ara.
Ara surt el documental i les forces progressistes, algunes de les quals governaven aquells anys, per cert, clamen al cel, en un nou i fastigós exercici d'hipocresia intolerable. Un més, de fet.
Passen els anys i avui tenim que l'escàndol són el frau fiscal i la corrupció institucional. Correcte. Això ajuda a comprendre moltes coses. Però molt més que els diners, em sembla escandalosa la mort, la tortura i l'abús impune de l'autoritat. Si els anys en què van tenir lloc els fets que presenta "Ciutat morta" hagués hagut una pressió mediàtica similar a la que avui hi ha amb els casos de corrupció, segurament Patrícia Heras encara fora viva. Però és clar, Patrícia no era de cap família ni de cap formació a la qual fos rendible atacar, des d'una ideologia o altra. Era només la culpable fàcil i perfecta.
Mala barreja el poder absolut i el periodisme complaent. Impunitat garantida. Fem una mica de memòria, si us plau, si és que volem un futur diferent, que això també és memòria històrica.
