per en 21 Maig 2016
482 Vistes

Tot sovint s'ha criticat l'independentisme perquè ha servit per amagar problemes de país sota la capa protectora de l'estelada.  Aquesta crítica, admetem-ho, de vegades prou fonamentada, es veu que descriu una pràctica prou efectiva i digna de ser imitada, més enllà de les nostres terres, ens agradi o no.  Només cal que ens fixem en un parell de notícies d'aquests dies en què ha esclatat el conflicte de la prohibició de l'entrada d'estelades a la final de la Copa del Rei de futbol, i que han quedat o bé en segon terme, o bé gairebé difuminades del tot pel poder mediàtic d'una determinada bandera.

La primera:  Espanya ha superat el 100% de deute.  Ja necessitaria tot el que genera en un any per pagar-lo.  O el que és el mateix, un nivell de deute insostenible.  El miracle econòmic de l'era Rajoy es consolida en allò que realment és, una ruïna que ens acompanyara durant generacions.

La segona:  ara hem sabut que el jutge Castro va denunciar que un dels advocats de la infanta Cristina li va oferir una reunió secreta, quan estava a punt de dur-se a terme la seva imputació.  Un intent d'influir en la voluntat del jutge des de l'entorn reial?  Això sembla.

Va ser el lamentable ministre Wert qui va dir allò de la necessitat d'espanyolitzar els nens catalans.  A veure si ara resultarà que s'ha catalanitzat la política espanyola i que a la Meseta han descobert que hi ha coses que es poden tapar amb una estelada.

Cada dia crec menys en les coincidències, i aquesta llufa de la prohibició fa alguna cosa més que pudor.  I més encara sabent com sembla que acabarà tot plegat.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.