Ara de debò. El poder torna imbècil a la gent, o és que cal ser imbècil per arribar a determinats llocs de poder? Dit així, pot sonar massa contundent, però és que ja n'hi ha un tip d'aguantar segons quines coses, segons quins discursos, i segons quines negacions de l'evidència.
Repassar la llista de tots els moments en què ministres, alcaldes, consellers, presidents de tota mena... han quedat en evidència intentant negar allò que tothom sap seria una feina tan immensa com inútil. Per tant, no cal. Cadascú que faci una mica de memòria i veurà com aquest joc dels disbarats té molt i molt recorregut. De tota manera, no m'estaré de comentar la darrera bajanada d'una ministra del Govern d'Espanya; ni més ni menys, en aquesta ocasió, que la de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, Carmen Calvo, que, sense cap mena de pudor, deixa anar en una entrevista radiofònica que a Escòcia no hi va haver cap referèndum d'independència pactat i que aquesta qüestió se li va anar de les mans al primer ministre britànic, David Cameron.
Amb declaracions com aquestes, i tantes d'altres que podríem recordar, la pregunta que em ve al cap és en quin món viu, aquesta gent. De debò que la seva cort de membres del gabinet i d'assessors aconsellen dir coses com aquestes? O serà que el poder, realment, trastoca? Sigui com sigui, negar el que tothom sap denota molt poca intel·ligència, detall gens menor en algú que ostenta tant de poder.
Però bé, segur que les seves declaracions es van malinterpretar, es van treure de context, no es van entendre, es van manipular... tot un altre clàssic. El problema és que avui tot queda enregistrat i tot es pot recuperar, amb la qual cosa, pretendre que es pot tornar a negar l'evidència només suposa una nova mostra d'estupidesa. I això és el que hi ha, gairebé a tot arreu on hi ha poder. I és que no, que no es pot dir qualsevol cosa pensant que tot cola i que tothom combregarà amb rodes de molí.