per en 6 Agost 2017
433 Vistes

L'estiu, l'agost, és temps de plenitud, temps de collites, temps de maduresa, temps de feina feta abans no arribin la decadència de la tardor i el silenci de l'hivern.  I aquests dies, avui mateix, temps de contrast entre un sol intens que tot ho crema i una lluna plena que tot ho il·lumina.  És temps d'estiu, amb quatre núvols encara mig juganers que ja avancen les tronades i la pluja que han de venir.

Són curiosos, aquests dies en què sol i lluna sembla que competeixin a cridar la nostra atenció per fer-nos alçar el cap i els ulls cap a un cel on s'alternen un i altra, en un espectacle fastuós i magnífic.  I de propina, així que avanci la vinent, amb una lluna que anirà llanguint lentament, arribaran els perseids, les llàgrimes de Sant Llorenç, amb tota la seva bellesa efímera i la promesa de bons averanys i de desigs per satisfer, a demanda de cadascú i de tothom que tingui els ulls per veure'ls passar.  Definitivament, l'agost, aquests dies d'agost més concretament, són dies de mirar amunt, de deixar-se seduir per la fantasia d'un firmament inabastable, i de somiar sense mesura.

Avui, tota aquesta bellesa de l'estiu, dels seus contrastos, de l'estació de maduresa, m'ha fet pensar, un cop més, en aquella magnífica "cambra de la tardor" de Gabriel Ferrater.  Ara només intuïda, però que ens recorda que tenim la pell mig del sol, mig de la lluna, igual com els dies d'agost que passem, ara mateix, regalant-nos l'espectacle impagable d'una plenitud meravellosa.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.