per en 6 Novembre 2015
373 Vistes

Encara tenim ben viva la imatge dels líders catalans de tres partits unionistes davant de la seu del Tribunal constitucional, tots cofois mostrant els respectius recursos, amb la carpeteta de les corresponents formacions mal dissimulada perquè quedés ben clar que tots tres servien amb orgull ses respectives gracioses majestats de cada partit, quan ja s'ha vist que el gest, més enllà de tot el que la imatge diu per ella mateixa, no els ha servit de res.

I és que començo a pensar que ens trobem en un moment de gestos inútils.  Uns recursos al dictat dels seus amos, un joc de postures i posats que impedeixen acordar un govern, una declaració que es votarà dilluns i que farà el mateix camí que altres de similars que també han arribat al Parlament (el camí de la paperera de la inconstitucionalitat)...  Tot plegat, res de res.

D'acord que vivim en una societat marcada per la imatge i per la seva omnipresència.  Que els ho demanin als tres del Constitucional, si no.  Però una imatge, ella sola, no acostuma a servir de res.  Absolutament de res.  A tot estirar, ens representa un ideal impossible que només acaba generant-nos frustració, quan no vergonya de la nostra realitat.  Perquè, per més que ens vulguin vendre, sense gran cosa més que gestos i paraules ocurrents no arribarem enlloc.  I en aquest punt em temo que ens trobem.  I per molt temps.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.