Es diu sovint que el pitjor enemic, de tant en tant, el tenim a casa. O ben a la vora.
Aquesta afirmació podria ser prou encertada per al procés cap a la independència que, si res de molt gros no ho impideix, no sembla que pugui tenir retorn. Cada dia que passa fa menys por l'oposició dels grans partits espanyols (i espanyolistes), és menys important la indefinició permanent d'Iniciativa i companyia (cagadubtes majors del regne), i sonen a contes de vells a la vora del foc les prediccions apocalíptiques sobre el futur del país fora d'Espanya.
A hores d'ara, quan cada cop més i més gent va girant la seva manera de pensar cap a la imperiosa necessitat de poder decidir el nostre futur, l'autèntic enemic el tenim a casa. Primer van ser els debats interns del PSC (o del que en queda, si en queda res) i la seva obediència deguda al PSOE. I ara que sembla que la remor socialista s'ha calmat, apareixen les tensions, cada cop més insuportables, al si de CiU, una qualició que el dia que els respectius líders apliquin el sentit comú, té les hores comptades.
I és que una de les grans coses que ens està aportant tot aquest procés, és que tothom ha d'acabar prenent postura, de manera clara, si no vol ser relegat a la marginació, perquè no estan els temps per a determinades ximpleries ideològiques. Ara, gairebé només cal que CiU es defineixi inequívocament. I dic CiU, la coalició (o he de dir, el holding?).
Potser seria molt intel.ligent desfer aquest pacte polític que ja fa massa anys que va fent aigües i que tothom es posicioni allà on més còmode es trobi. Els ciutadans ho agrairem, tant per la claredat com, sobretot, perquè deixarien d'ocupar una barbaritat de temps informatiu amb baralletes que cada cop més semblen de pati d'escola, i que ja cansen, per inútils i perilloses.
Quines ganes que la nosta classe política creixi una mica mentalment i es deixi de tanta tonteria de si m'ajunten o no m'ajunten, de que si no em conten les coses o de la banalitat dels canvis de cromos. Aquests són els autèntics perills per al país, i molts els tenim a la cuina de casa.
