Quina por fan les idees, el pensament, la raó i les paraules. Fan tanta por que, fins i tot, hi ha qui les equipara a les armes, que no és poca cosa. Justament això és el que ha fet el candidat del PP a la presidència de la Xunta de Galicia, Núñez Feijóo comparant les pistoles (imaginem que les d'ETA, no pas cap altra) amb els arguments independentistes.
Cada dia que passa constatem que els fills polítics de Millàn-Astray segueixen vius i amb ganes de perpetuar el llegat ideològic i el bagatge mental d'aquell que va deixar per a la memòria col.lectiva frases com ara "viva la muerte" o "muera la inteligencia". Està clar que la mort (evidentment, la de segons qui) ha estat i és argument electoral de determinats polítics populars, acostumats a la limitada visió del món que només arriba a distingir bons (vius) de dolents (morts o empresonats). Pel que fa a la intel.ligència, a la capacitat de pensar, raonar i debatre de manera civilitzada i democràtica, es veu que també fa nosa a destacats líders populars.
Millán-Astray, fundador de la legió i director de Propaganda, Premsa i Ràdio de Franco, tot just començat el cop d'estat, segueix sent referent mental de generacions de polítics, dels quals hauríem de poder esperar una major alçada de mires i una certa evolució ideològica. Però es veu que no, amb la qual cosa segueix també vigent aquella frase que Miguel de Unamuno va dedicar al militar -gallec com Feijóo, per cert- afirmant que Millán-Astray era una mena d'inútil a qui li agradaria que tothom fos tan inútil com ell. Ja se sap que al país dels cecs, el borni n'és el rei.