per en 9 Novembre 2015
343 Vistes

Digueu-me simple en el meu raonament, però no acabo d'entendre que la CUP veti Mas com a president, en tant que encarnació de les retallades i de la corrupció, però no tingui cap problema a votar algun altre membre del seu mateix partit, que, pel que semblaria, mai no ha tingut res a veure amb Mas ni els seus governs.

No entenc aquesta obsessió amb una persona -es digui com es digui-, i menys encara quan es vol vendre la idea que l'important és el programa i els continguts dels acords entre partits.  Parlar de programa i vetar una sola persona em sembla força incoherent (per no dir una rebequeria infantil).

En el procés que vivim, ja anem prou justos d'efectius com per anar renunciant a res.  I renunciar a Mas em sembla renunciar a massa.  L'alternativa?  Si la CUP no canvia la seva posició, o la renúncia a aquest actiu o noves eleccions.  En qualsevol dels dos casos, mala peça al teler per a tothom.  Especialment si anem a noves eleccions.  O es pensen que el lamentable espectacle d'aquests mesos no farà enrere més d'un i més de dos?  Que potser es pensen que tornarem a confiar en aquells que han estat incapaços d'evitar aquesta ridiculesa?  Que ens volen fer creure que si no són capaços de configurar un govern ho seran de fer un nou estat?  Ni de conya.  I això sense parlar del temps i la munició dialèctica que anem regalant als contraris al procés.

Digueu-me pessimista, però molt em temo que, un cop més, la tan estimada i inútil lleialtat als nostres i a les nostres essències ens farà perdre bous i esquelles i ens quedarem mirant al buit amb cara de no entendre res.  I no serà culpa del pastor ni del ramat.  I que ningú s'ofengui amb la metàfora.

Publicat a: Actualitat