Avui toca quedar malament, segur, amb més d'un i més de dos. Però ves, què hi farem. He llegit de passada el text de la llei de transitorietat que es va presentar ahir. Com que no sóc politòleg, hi he anat a buscar els punts on més còmodament m'hi puc moure i, ho confesso, n'he sortit força decebut.
D'acord que és una llei de transitorietat i, per tant, res de definitiu. El text final serà la futura constitució; però no ens enganyem, aquest text destil·la constitucionalisme per tot arreu, la qual cosa em fa pensar que dibuixa, i en alguns casos amb força detall, la futura carta magna.
Anem al gra. Hi he buscat què en diu de la llengua i, oh, sorpresa! un breu article, el 24, fa esment dels "drets lingüístics" i ho fia tot a la vigència de l'actual llei de política lingüística, de fa gairebé vint anys, tot parlant de les llengües catalana, aranesa (segur que la llengua no és l'occitana?) i castellana. Pel que fa al cas de l'Aran, per cert, es despatxa la qüestió en un brevíssim article 5 que proclama la vigència de la llei i l'organització actuals.
Insisteixo: d'acord que és un text legal transitori, però difícilment millorarem la qüestió lingüística si mantenim la política actual, més que superada per la realitat social. Ja sabem què dona de si una llei de fa dues dècades, i la cooficialitat que consagra. Si la futura constitució no canvia les coses, ja sabem què ens espera: el mateix que des de fa vint anys, si fa no fa. És a dir, la decadència continuada en l'ús social de la nostra llengua.
Nens i nenes. Adolescents. Si voleu una professió de futur, feu-vos mestres de català. Em temo que en aquest nou edifici que es vol alçar, amb importants escletxes estructurals si res no ho evita (i no ho sembla), tindreu feina per a molts i molts anys, perquè seguirem fiant el futur de la nostra llengua a cursos i més cursos, tot esperant la miraculosa multiplicació dels parlants. Això sí, amb el dret a expressar-nos sempre i arreu en qualsevol de les llengües (català, "aranès" i castellà), no fos cas que algú es pogués arribar a molestar.