Qui té ara la pilota a la seva teulada, pel que fa al procés cap a la independència? Tothom. Però ja només nosaltres.
El Govern i la classe política independentista té l'obligació de facilitar al màxim l'accés a les urnes el 9N, i això inclou tota la població, totes les ciutats i viles del país, i no només les més poblades. I això passarà per la col.laboració de molts dels ajuntaments que no fa gaires dies signaven mocions favor d'aquesta data.
Els partits independentistes tenen l'obligació de col.laborar, de posar-se d'acord, ni que sigui en els mínims imprescindibles perquè el 9N sigui un èxit, encara que això passi per la fractura d'alguna que altra coalició i per la pèrdua pel camí d'algun que altre nom propi.
La gent que vol un país independent ha de votar massivament, com si aquesta consulta fos el referèndum final de tot plegat, perquè només així podrem demostrar, d'un cop per tots, que som molts, que som la immensa major part de la societat. Evidentment que el 9N no és cap referèndum (això fa mesos que ho sabem) i que no és cap consulta amb efectes jurídics (això també fa mesos que ho sabem), però sí que és un punt de trobada amb urnes, paperetes i recompte de vots, els mínims imprescindibles per a un procés democràtic d'un altíssim voltatge (i reconeixement internacional) polític.
Tots tenim la pilota a la nostra teulada. Ja no valen excuses de mal pagador. Si el 9N és un èxit aclaparador d'organització i de participació, tot és possible. Si no, no cal anar més enllà, perquè ens veurem avocats a unes noves eleccions autonòmiques, amb un resultat que previsiblement ens deixarà allà on som (on érem fa uns anys, de fet) i amb un cansament i un descrèdits insuperables en dècades.
Qui ho havia de dir, que una consulta de pandereta, de costellada, o del que vulgueu, pugui arribar a ser tan transcendental. Ara resulta que és tot un projecte de país on cadascú de nosaltres, i només de nosaltres, té el seu paper irrenunciable.