La nostra memòria és tan àgil i tan ràpida que acostuma a oblidar a velocitat meteòrica coses que caldria retenir per evitar que es repeteixin. Per aquest motiu, que algú ens plantifiqui al davant, com una autèntica bufetada a la consciència, alguna imatge sorprenent i inesperada, sempre és d'agrair.
Justament això és el que han fet els responsables de l'església de San Antón, de Madrid, amb un pessebre contundent, colpidor i dur, que ens recorda, amb tota cruesa, la realitat del món en què vivim i la necessitat de recuperar l'autèntica essència d'un Nadal soterrat sota tones de regals i llums de colors que, massa sovint, no ens aporten res més que desmemòria i el compliment mecànic de determinades convencions socials.
En el temps que corren, presidits per la potència de la imatge, què millor que una imatge prou contundent, per recordar-nos què som i què som capaços de fer en nom de ves a saber quins principis i quines ideologies. Avui, des d'una església de barri, se'ns retorna, amb tota cruesa, la manca d'hospitalitat que intentem ignorar, quan no amagar, i l'autèntic pessebre del segle XXI, sense gaires àngels i amb massa caganers.