Margaret Hamilton. Ho admeto, aquest nom no em diu res, absolutament res. No em sona a cap cantant famosa, ni a cap model, ni a la dona de cap famós, ni a cap política. De fet, fins que no vaig poder llegir aquest interesantissim article de fa uns dies no vaig saber qui era.
Ara sí. Ara sí que ja tinc una petita idea de qui és Margaret Hamilton. Ni més ni menys que una de les principals responsables que l'home arribés a la lluna, gràcies a la seva feina de desenvolupament del programari de Apolo 11. Val a dir que també és la persona que va encunyar el concepte d'enginyeria del software, fent evolucionar una funció que en el seu moment era una aplicació més de la mecanografia a justament el que ara coneixem. Doble mèrit si intentem imaginar com eren els sistemes informàtics de finals dels anys seixanta.
En els temps que corren, en què la dona, cada dia més, va retrocedint socialment cap a les funcions tradicionals de mare i esposa (quan no a simple cos bonic que exhibir), em sembla interessant redescobrir personatges que, des de l'anonimat, han contribuït, i de quina manera, a fer avançar el món.
Ara que anem estrenant any, potser caldria fer el propòsit de mirar recuperar entre tots la dignitat de la dona i de posar al dia el seu paper en el món, tot aprofitant que s'acabarà la campanya de Nadal, amb els seus infumables anuncis de colònies. Tot i que em temo que aquest desig tindrà el mateix recorregut que la major part dels que es fan aquestes dates.