Ja és tot un clàssic allò que en política es pot fer de tot menys el ridícul. Però vet aquí que la realitat sempre acaba superant els millors guions de ficció imaginables. Un bon exemple de líder polític que sembla condemnat a anar posant-se de peus a la galleda és, darrerament, Pedro Sánchez. I és que a les seves declaracions per a determinats programes especialment frívols de televisió, o a ser capaç de penjar-se d'un molí aerogenerador d'una coneguda companyia elèctrica, no especialment apreciada pel comú dels mortals, ara cal afegir la seva capacitat per perdre's en una gran ciutat.
Sánchez estava convidat a una conferència a la Universitat George Mason, de Washington, però vet aquí que es va confondre d'adreça, es va perdre i va fer una hora tard, amb la qual cosa es va suspendre la seva intervenció i va haver d'entomar els irònics comentaris del rector. Tot un despropòsit digne de Paco Martínez Soria a "La ciudad no es para mi". Marca Espanya pura i dura, un cop més.
Això és el que hi ha, i amb aquests bous toca llaurar. Francament, més m'estimo les picabaralles de pati d'escola d'aquí que la malaptesa i el ridícul internacional d'algú que aspira a governar allà.