per en 24 Agost 2015
496 Vistes

Hem d'acceptar que allò que hauria de ser normal i habitual esdevingui l'excepció i no la norma?  Jo penso que no, però lamentablement, segueix sent així, en molts casos.

Qui no ha sentit la sensació d'entrar en una botiga, en un restaurant, en un consultori mèdic, en una oficina, o en qualsevol establiment obert al públic i pensar que fa nosa?  Sí, és dur plantejar-ho d'aquesta manera, però no heu tingut mai el sentiment que no us volen atendre?  Que us miren com pensant que acaba d'entrar un altre a molestar?  Que el que heu de fer és comprar, pagar i marxar aviat?

Potser sí que estic exagerant una mica la situació, però tampoc tant.  Ens anem tornant més i més insensibles respecte als altres -potser sense adonar-nos- i això no és bo.  A mi, que voleu que us digui, m'agrada que em trantin bé.  Sense adulacions ni reverències, però amb correcció i amb amabilitat.  Amb autèntica professionalitat, si voleu.  I no sempre és així, ni de bon tros.  I justament perquè no sempre és així, és que encara em sorprpen quan aquesta atenció és la pràctica habitual i no l'excepció.

Crec que aniria sent hora de tornar a pensar en les persones, quan fem una feina, i no en els resultats, els indicadors, les dades fredes i els balanços comptables.  Al capdavall, els resultats, quan les coses es fan bé, acostumen a venir sols.  Potser aniria sent hora de tornar a revindicar la professionalitat com alguna cosa que té molt a veure amb el tracte adequat, i no només amb els números.  Amb l'atenció i no només amb la tècnica.  Segurament la nostra societat aniria millor i, tots plegats, seríem una mica més feliços.  Al capdavall, aquest hauria de ser l'objectiu de tot plegat, no?

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
tens molta raó
24 Agost 2015